Date de publication : 18/10/2026
Calcula quanta aigua pura necessites per netejar vidres amb perxa segons la superfície, la brutícia, el cabal i l’autonomia del teu sistema professional mòbil Unger.
Un operari arriba a una façana, prepara la perxa, connecta el sistema i comença a treballar. A mig matí, el dipòsit s’esgota abans d’acabar el tram previst. El problema no sol ser només la capacitat del dipòsit: normalment comença per no calcular quanta aigua pura necessito segons el tipus de feina, el cabal real i la qualitat de l’aigua d’entrada.
En la neteja professional de vidres amb aigua pura, una estimació correcta evita aturades, desplaçaments innecessaris i equips sobredimensionats. També permet decidir si convé treballar amb dipòsit, connexió directa a la xarxa, diversos bidons de suport o un sistema d’osmosi i intercanvi iònic adaptat a la càrrega de treball. No existeix una xifra universal: una ruta d’aparadors a poca alçada no consumeix el mateix que una jornada de neteja de façanes amb perxa telescòpica.
Quanta aigua pura necessito segons la feina
La quantitat necessària depèn de quatre variables que convé valorar conjuntament: els metres quadrats de vidre, el nivell de brutícia, el cabal de treball i el mètode de neteja. Pensar només en la superfície pot portar a errors, perquè dues façanes amb la mateixa dimensió poden exigir consums molt diferents.
Com a referència operativa, en una neteja de manteniment de vidres exteriors amb brutícia normal, el consum pot situar-se aproximadament entre 0,3 i 0,8 litres per metre quadrat. En superfícies molt accessibles, amb una tècnica depurada i un raspallat controlat, el consum pot baixar. En canvi, si hi ha pols acumulada, restes de pluja, pol·lució, marcs molt bruts o brutícia adherida, caldrà esbandir durant més temps i el consum augmentarà clarament.
Per fer una primera previsió, es pot utilitzar aquesta fórmula:
Litres estimats = metres quadrats de vidre x consum previst per m² + marge de seguretat
El marge de seguretat hauria de ser, com a mínim, del 15 al 25 %. En serveis nous, rutes sense historial de consum o feines en què intervinguin diversos operaris, és prudent acostar-se al marge superior. Quedar-se curt afecta el rendiment de tota la jornada; portar una reserva raonable aporta continuïtat.
Exemple de càlcul per a un manteniment periòdic
Una comunitat té 180 m² de vidre exterior accessible amb perxa. El manteniment és periòdic i la brutícia és moderada. Si s’estima un consum de 0,45 litres per m², el càlcul inicial és de 81 litres. Amb un marge del 20 %, convé planificar prop de 100 litres d’aigua pura.
Aquest volum pot ser suficient per a una intervenció concreta, però no s’ha de traslladar sense més a un altre edifici. Si els marcs estan carregats de pols, el vidre té proteccions solars deteriorades o cal repetir zones per taques resistents, el consum serà superior. La previsió serveix per treballar amb criteri, no per substituir l’experiència de l’operari.
El cabal defineix l’autonomia real
Un equip pot produir aigua pura de qualitat correcta i, tot i així, oferir una autonomia insuficient si es treballa amb un cabal excessiu. El cabal de la bomba, mesurat en litres per minut, determina a quina velocitat es buida el dipòsit. Per això és útil convertir els litres disponibles en minuts reals de treball.
La fórmula és senzilla:
Autonomia en minuts = litres disponibles ÷ litres per minut
Amb un dipòsit de 250 litres i un cabal ajustat a 1 litre per minut, l’autonomia teòrica és de 250 minuts. A 1,5 litres per minut, baixa a uns 166 minuts. Aquesta diferència pot determinar si un equip cobreix una ruta completa o necessita una recàrrega a mig servei.
El cabal no s’ha d’ajustar sempre al màxim. Una finestra petita, un tancament protegit o una neteja de repàs no necessiten la mateixa aportació d’aigua que un gran tram de façana. Regular-lo segons el raspall, l’alçada, la brutícia i el vent redueix el consum sense comprometre l’esbandida. La clau és mantenir prou aigua per arrossegar la brutícia i deixar la superfície lliure de residus quan s’assequi.
L’alçada i la tècnica també consumeixen
Com més llarga és la perxa, més freqüent és que l’operari tendeixi a augmentar el cabal per compensar la sensació de tenir menys control o per facilitar l’esbandida. És comprensible, però no sempre és necessari. Una perxa lleugera, una mànega ben guiada i un raspall adequat ajuden a treballar amb precisió fins i tot en alçada.
La tècnica influeix tant com l’equip. Raspallar de manera ordenada, començar pels marcs quan estan bruts i fer una esbandida completa des de la part superior evita haver de repetir la feina. Repetir trams per falta d’esbandida o per moure la brutícia d’un marc a un altre és una de les causes menys visibles d’un consum elevat.
La qualitat de l’aigua d’entrada canvia la capacitat del sistema
Quan es pregunta quanta aigua pura es necessita, convé separar dos conceptes: el volum que cal per netejar i el volum que el sistema pot produir o tractar abans de requerir manteniment. La qualitat de l’aigua de xarxa, especialment el seu contingut de sòlids dissolts, afecta directament el rendiment dels consumibles i la planificació de la jornada.
En sistemes d’intercanvi iònic, una aigua d’entrada amb més càrrega mineral esgotarà abans la resina. En sistemes d’osmosi inversa, la producció depèn també de la pressió, la temperatura, el cabal disponible i l’estat dels filtres i les membranes. Per tant, un mateix equip no tindrà la mateixa autonomia operativa a totes les zones.
La lectura TDS és la referència pràctica per comprovar que l’aigua final manté la puresa necessària per assecar-se sense deixar dipòsits minerals. Si la lectura de sortida augmenta, no n’hi ha prou d’afegir més aigua al dipòsit: cal revisar l’estat del sistema. Treballar amb aigua que ja no ofereix la qualitat requerida pot generar marques, repeticions i reclamacions, anul·lant l’avantatge del mètode.
Dipòsit, producció directa o bidons de suport
La configuració adequada depèn de la ruta i de l’entorn de treball. Un dipòsit integrat facilita la mobilitat i ofereix una reserva clara per a feines sense un accés còmode a una presa d’aigua. És una opció habitual per a empreses que atenen diversos clients durant la jornada, especialment quan es coneix el consum històric de cada servei.
La producció directa pot ser convenient en instal·lacions fixes o en feines amb accés estable a la xarxa i condicions adequades per al sistema. Redueix la dependència de transportar grans volums, tot i que exigeix comprovar prèviament el cabal disponible i la capacitat de producció real. No té sentit planificar una jornada al voltant d’una producció teòrica que no es manté en les condicions de treball.
Els bidons de suport són útils com a reserva, però s’han d’integrar en un càlcul realista. No substitueixen una configuració adequada si cada jornada obliga a transportar més aigua de la necessària o si l’equip es queda curt de manera recurrent. Quan això passa, convé revisar el consum per operari, el cabal i la capacitat del sistema abans d’afegir envasos de manera improvisada.
Com reduir el consum sense perdre l’acabat
Reduir el consum no significa limitar l’aigua fins a comprometre el resultat. Significa eliminar els malbarataments i adaptar la intervenció a la superfície. Un raspall net, amb filaments adequats al tipus de vidre i al nivell de brutícia, arrossega millor amb menys passades. Mantenir la mànega, les connexions i les vàlvules en bon estat també evita pèrdues que, acumulades durant una ruta, es converteixen en diversos litres.
És recomanable registrar durant unes setmanes els litres utilitzats per servei, els metres aproximats, la lectura TDS d’entrada i de sortida i les incidències. Amb aquestes dades, una empresa pot establir rangs propis molt més fiables que qualsevol estimació general. També pot detectar si un operari necessita un ajust del cabal o si una ruta ha canviat d’exigència per l’estacionalitat, obres properes o una acumulació més gran de pols.
Abans d’escollir un sistema, valoreu la superfície mitjana per jornada, el nombre d’operaris, l’accés a l’aigua, la duresa local i la previsió de creixement. A Limpieza Cristales Unger, l’assessorament tècnic i el suport com a SAT Unger a Espanya ajuden a configurar equips, consumibles i recanvis amb una lògica d’ús professional, no només segons la capacitat nominal.
La millor previsió no consisteix a omplir el dipòsit al màxim per costum. Consisteix a conèixer el consum de cada ruta, mantenir la qualitat de l’aigua final sota control i portar la reserva necessària per acabar la feina amb l’acabat que espera el client.