Com reduir el consum d’aigua pura en netejar vidres

El cost d’un treball amb perxa no depèn només del temps de l’operari. Cada litre produït, transportat i utilitzat condiciona l’autonomia de la jornada, el desgast dels consumibles i la rendibilitat del servei. Reduir el consum d’aigua pura en la neteja de vidres no significa treballar amb menys cabal sense criteri: significa utilitzar l’aigua necessària, en el punt adequat i amb un sistema correctament ajustat.

En façanes, comunitats, aparadors i manteniments recurrents, l’estalvi real comença abans d’obrir la vàlvula de la perxa. La qualitat de l’aigua d’entrada, l’estat de la filtració, la tècnica de raspallat i la planificació de la ruta determinen quanta aigua s’utilitza i quanta se’n malbarata. Si l’acabat perd qualitat, apareixen marques o s’allarga el repàs, el suposat estalvi deixa de ser-ho.

On es perd aigua en un sistema d’aigua pura

Convé separar dos consums diferents. El primer és l’aigua que arriba al raspall i s’utilitza directament sobre el vidre. El segon és l’aigua emprada durant la producció, especialment en equips que incorporen osmosi inversa i generen un cabal de rebuig. Tots dos es poden optimitzar, però requereixen mesures diferents.

En el treball de neteja, els excessos més habituals són mantenir un cabal alt en qualsevol tipus de superfície, esbandir durant més temps del necessari o deixar circular l’aigua mentre es canvia de posició la perxa. En la producció, el problema sol ser treballar amb filtres esgotats, no controlar la qualitat de l’aigua d’entrada o triar un equip que no s’adapta al volum real de feina.

L’objectiu professional no és buscar el cabal mínim possible. És trobar un cabal estable que mantingui les fibres lubricades, arrossegui la brutícia i permeti un esbandit complet sense gastar més aigua de la necessària. Aquest equilibri varia segons l’alçada, la brutícia, el tipus de raspall, la pressió disponible i la conductivitat de l’aigua tractada.

Com reduir el consum d’aigua pura sense perdre qualitat

Ajusteu el cabal segons la fase de treball

La brutícia adherida als marcs, les juntes i els ampits exigeix més aportació d’aigua que un vidre amb una mica de pols. Utilitzar sempre el mateix cabal obliga a compensar amb més temps de raspallat o provoca un consum innecessari en els manteniments periòdics.

En una primera passada sobre superfícies molt carregades, pot ser raonable augmentar el cabal per desallotjar les partícules i evitar que el raspall les arrossegui. Després, en treballar el vidre i fer l’esbandit final, un cabal moderat i continu sol oferir un resultat més controlat. La regulació a l’empunyadura o mitjançant un control de cabal facilita aquest canvi sense abaixar la perxa ni interrompre el ritme de treball.

Tancar el pas d’aigua durant els desplaçaments curts també té un impacte. Sembla un gest menor, però en rutes amb desenes de panys de vidre, canvis de posició o accessos complicats, evita perdre litres que no aporten neteja.

Utilitzeu un raspall adequat per a cada superfície

El raspall no és un accessori indiferent. Un model massa tou per a la brutícia persistent pot obligar a repetir passades i allargar l’esbandit. Un de massa agressiu per al manteniment habitual pot retenir més residus o dificultar un treball fluid sobre determinats vidres i marcs.

L’elecció ha de tenir en compte el tipus de brutícia, la freqüència del servei i l’acabat de la superfície. Les fibres que conserven la forma, una distribució dels dolls ben orientada i un bloc de raspall equilibrat ajuden a dirigir l’aigua cap a la zona de treball. Així s’evita mullar àrees innecessàriament i es millora l’arrossegament de la brutícia amb menys passades.

També és important netejar el mateix raspall. Si acumula pols, restes d’obra o partícules del marc, transferirà brutícia al vidre i obligarà a tornar a esbandir. Revisar-lo a l’inici de la jornada és una operació senzilla que protegeix tant l’acabat com el consum.

Mantingueu la tècnica de raspallat i esbandit

L’aigua pura elimina la necessitat d’eixugar el vidre amb un netejavidres en els treballs exteriors amb perxa, però no elimina la necessitat de seguir una seqüència correcta. Raspallar des de la part superior, treballar de manera ordenada i esbandir de dalt a baix redueix el risc que la brutícia torni a caure sobre zones ja netes.

Els marcs s’han de tractar amb atenció. Si es raspallen després del vidre o s’esbandeixen de manera desordenada, poden deixar anar residus sobre el vidre i obligar a repetir el procés. Quan la brutícia és intensa, és preferible fer una primera neteja específica dels marcs i deixar l’acabat del vidre per a la fase final.

La distància de treball també hi influeix. Una perxa amb l’abast correcte, rígida i ben equilibrada permet recolzar el raspall amb precisió. Quan l’operari força la postura o treballa amb una flexió excessiva de la perxa, perd el control sobre la pressió i l’orientació dels dolls. El resultat sol ser més aigua, més temps i una regularitat pitjor en l’esbandit.

Controleu la qualitat de l’aigua i l’estat dels consumibles

L’eficiència d’un sistema no es mesura únicament pels litres que surten del dipòsit. Es mesura pels litres que generen un resultat sense taques. Si la resina està esgotada o l’equip subministra aigua amb una lectura de sòlids dissolts massa elevada per aconseguir un acabat sense residus, el problema no es resol augmentant l’esbandit. Al contrari, el consum augmenta i pot ser necessari repetir la feina.

Un mesurador TDS permet comprovar objectivament el rendiment del tractament. Registrar les lectures d’entrada i de sortida ajuda a anticipar el canvi de consumibles i a detectar variacions en la qualitat de l’aigua de xarxa. No totes les zones presenten la mateixa duresa ni tots els dies de feina exigeixen la mateixa producció.

Els prefiltres i les membranes s’han de mantenir segons l’ús que se’n faci i les indicacions de l’equip. Un prefiltre saturat pot afectar el rendiment general, mentre que una resina obligada a corregir aigua mal pretractada s’esgota abans. Substituir un consumible a temps sol ser més rendible que treballar amb baixa eficiència, gastar massa aigua i assumir repassos.

Trieu el sistema en funció del volum real

Per a treballs puntuals o rutes amb un consum limitat, una solució de desionització pot ser pràctica per la seva simplicitat i rapidesa de posada en marxa. Tanmateix, quan el volum diari creix o l’aigua d’entrada presenta una càrrega mineral elevada, la gestió de la resina es pot convertir en un cost operatiu rellevant.

Els sistemes amb osmosi inversa redueixen aquesta càrrega abans de la fase final de poliment, cosa que pot allargar la vida útil de la resina en determinats escenaris. A canvi, cal valorar aspectes com el cabal de producció, l’aigua de rebuig, la pressió disponible i el temps necessari per omplir els dipòsits. No hi ha una configuració universal: l’opció correcta depèn dels litres diaris, la logística de cada ruta i les condicions de l’aigua local.

Abans de comprar o ampliar un equip, convé calcular quantes hores es treballa amb perxa, quina autonomia es necessita i on es pot produir o carregar l’aigua. Un dipòsit sobredimensionat afegeix pes i transport; un d’insuficient obliga a fer recàrregues que trenquen la planificació. La configuració eficient és la que manté el servei actiu sense arrossegar capacitat innecessària.

Reduïu les pèrdues a les mànegues, les connexions i el transport

Les petites fuites tenen un cost acumulat, especialment quan es treballa durant moltes hores. Reviseu els connectors, les unions ràpides, les mànegues i les vàlvules abans d’iniciar la ruta. Una connexió que degota no només perd aigua: pot reduir la pressió al raspall, generar aturades i deteriorar l’entorn de treball.

Utilitzeu longituds de mànega ajustades a l’accés. Portar més metres dels necessaris incrementa el volum d’aigua que queda dins la línia en acabar, en dificulta el moviment i augmenta el risc d’enganxades. En recorreguts llargs, la mànega ha d’estar ben guiada per evitar pinçaments i impedir que l’operari l’hagi d’estirar amb la perxa.

La planificació de la jornada també redueix els consums indirectes. Agrupar els serveis per zona, produir el volum necessari i evitar desplaçaments amb dipòsits innecessàriament plens millora la gestió de l’aigua, el combustible i l’esforç físic. En treballs recurrents, anotar el consum aproximat per edifici permet preveure la càrrega adequada amb molta més precisió.

Mesureu el consum per prendre decisions útils

Sense una referència, és difícil saber si una millora funciona. Durant diverses jornades, registreu els litres carregats, les hores efectives d’ús de la perxa, el tipus de servei i les incidències de repàs. No cal convertir cada intervenció en un informe complex: un full de control bàsic ja permet detectar desviacions.

Si el consum per hora augmenta sense que canviïn la brutícia o la superfície, reviseu primer el cabal, el raspall i les fuites. Si l’acabat empitjora, comproveu la qualitat de sortida abans d’atribuir el problema a la tècnica. Aquestes dades permeten decidir amb criteri quan renovar els consumibles, ajustar una configuració o incorporar un accessori que faciliti el control del sistema.

A Limpieza Cristales Unger, com a SAT Unger a Espanya, el valor de l’assessorament tècnic rau precisament a ajustar les eines, les perxes, els raspalls i el tractament de l’aigua a la manera real de treballar de cada professional. Estalviar aigua pura ha de servir per millorar la productivitat i preservar un acabat net, no per comprometre’l. Quan el sistema està dimensionat i mantingut correctament, cada litre utilitzat té una funció concreta en el resultat final.